quan la buidor t'ataca

Quan algú que t'estimes se'n va, es mor, quan algú que t'estimes se'n va d'aquest món, sents una buidor dins teu inexplicable i dolorosa, una buidor que desitges no tornar a sentir mai més però que inevitablement tornaràs a sentir, perquè la vida és un cicle, tothom es  neix, tothom viu i tothom es mor, i com que tothom viu, tothom sent, uns més intensament que els altres, però quan algú estimat se'n va, quan deixa aquest món per anar-se'n a un altre lloc que ningú sap quin és, ni si existeix, quan algú fa aquest pas, tots els del seu voltant, senten ,la buidor, aquella buidor, que no pots omplir amb res i que només el temps pot curar, quan algú se'n va i la buidor t'arriba, quan la buidor t'ataca, has d'intentar ser forta, has d'intentar quedar-te només amb els bons records, i les coses bones que aquella persona t'ha aportat, amb les coses que més t'agradaven i no guardar-li rencor mai per res, això és el que s'ha d'intentar, però és una cosa que la buidor t'impedeix, encara que s'ha de ser fort i omplir-la amb records, perquè els records mantenen viva molta gent d'aquest món,