n'estic farta

Avui he vist un anunci a la televisió, de fairy, indignant, una recepta de xai que es transmet de mares a filles, i l'àvia que ensenya les grans tècniques per netejar. L'anunci en general és molt bonic, però només tinc una pregunta, on són els homes? i no només és aquest anunci, és tota la publicitat en general, i després diuen que la nostra societat és igualitària, mires la televisió dos minuts, perquè amb dos ja en tens prou, per veure que la televisió, els mitjans en general són sexistes, i per veure-ho només hem de fer servir les ulleres liles. Consisteixen en invertir els sexes, mira l'anunci de "fairy" i canvia les dones per homes, seria estrany, quasi impossible que un homes estigues rentant, el nen que es meravelles pels plats nens, i l'avi que ensenyés tècniques de neteja.
I així en tota la televisió, en els concursos, com "la ruleta de la suerte", imagineu-vos el Jorge Fernàndez (presentador)  donant voltes i girant les lletres amb boxers i amb cara de tonto mentre la Pamela, ben vestida amb traje, presenta el programa  amb paraules cultes i tonteja amb ell que va rient com si no sapigués res.
Mireu no sé si aquest blog el mira gaire gent, però la veritat es que jo ja n'estic farta del tòpic de la dona amb talons, faldilla curta i inculta, que les dones ben vestides amb un tratge i amb un pes més gran que 75Kg no poden ser personatges carismàtics ni humorístics, que per poder tenir èxit, han d'estar bones, ja n'estic farta jo de les dones amb cossos 10 que no existeixen i que no fan més que fomentar l'anorèxia, ja n'estic farta de que a les dones només se les valori pel cos, n'estic farta de la hipocresia de la gent que diuen que hi ha igualtat, n'estic farta de que tota l'estona surti la dona netejant per la tele, n'estic farta de que pintin que l'home és inútil per a les feines de casa, n'estic farta de que es vegi la dona com instrument sexual.
N'ESTIC FINS ALS OVARIS! no sé vosaltres.

la vida és bonica, però hi ha persones que la fan preciosa

Uns diuen que són com unes pessigolles a la panxa, els altres diuen que són com papallones. Però la veritat es que no es pot explicar, passes a dependre d'aquella persona completament, t'adorms pensant en ella, somnies amb ella, et despertes pensant amb ella, sents que no existeixes fins que no estàs al seu costat, fins que no et toca o fins que no et mira. Quan la veus o passes per davant de casa seva, el cor batega ràpid i lent a la vegada, sues i no sues, notes aquelles pessigolles (o papallones) a la panxa, se't acceleren les respiracions, creus que la resta del món no existeix, que només sou tu i ella, quan escoltes música tranquil·la penses que estaria bé que vingués, que t'agafes entre els seus braços i que us fonguéssiu en un petó etern, i el teu subconscient no para de repetir: t'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo... Fins que un dia et despertes i ja no hi has somniat, no has pensat en ell només llevar-te, que ja no et batega el cor com si et sortís del pit quan el veus, que simplement ha passat el temps i que fa pena que ja no hi parlis tant, però un dia coneixes una altre persona, que t'agrada com pensa, que t'agrada com és i el que fa, que et fa sentir bé quan hi parles, que et fa sentir especial. No n'estàs tan enamorada com ho havies estat abans, però de vegades hi somnies, et fa sentir bé, i t'agrada molt parlar-hi, creus que si ell et diu bona nit dormiràs millor. D'acord no és el mateix, però qui sap si ara que ja has crescut una mica, podràs tornar a sentir que el cor se't para i se't accelera, i que et vol sortir del pit per anar a parar a les mans de l'altre persona.