La gent, tothom es preoucupa pel què dirà la gent, moltes vegades la gent que es preoucupa per el què dirà la gent, té com por de viure, no fa el què li surt de dins, no els culpo, clar que no, no es culpa seva, però poder-se deixar anar sense haver-se estar pensant tota l'estona que dirà la gent, és una lliberació, i què si vas cantant pel carrer a ple pulmó, si no molestes a ningú, perquè no és pot fer, pel què digui la gent, si et vols vestir com tu vulguis i no seguir la moda, perquè no es pot fer, i si ho fas la gent et mira malament, potser no pel carrer, però en un institut això passa, i si la persona que es vesteix diferent, la persona que s'atreveix a ser diferent, no té gaire caràcter, o li fa cosa defensar-se, no té amics, perquè segurament li fa cosa apropar-se a la gent per por del què pensaran d'ella, només perquè vesteix diferent, perquè aquella persona es troba lletja o perquè està grassa, i perquè mai o quasi mai ningú ha tingut la dignitat d'anar a parlar amb aquella persona i conèixer-la bé, conèixer-la per dins, descobriria que potser es una gran persona, però tothom es conforma, amb els que vesteixen "bé", són guapos, estan bons, però a vegades són uns grans imbècils. La persona que s'atreveix també la miren malament, perquè s'atreveix a mostrar-se a la gent tal com és, però en realitat tothom li té enveja, perquè a aquella persona, justament aquella persona, si que li es igual el que digui la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada